VIDEO ACTIVITAT 9 : MEMORIA

ACTIVITAT 9 ( SEGONA PART) ACTIVITAT ESCOLLIDA

Un cop llegides totes les propostes de les diferents activitats que hem penjat al blog, hem
decidit duu a terme l'activitat titulada: “ Què havia?”.

Creiem que és interessant realitzar-la, ja que té una mica de complicació perquè poc a poc anem augmentant la dificultat.

També hem pensat que és una activitat adequada per l'edat del nen, i tenim curiositat de com ho farà.

Fitxa de l'activitat:

 Nom de l'activitat: Què havia?

Objectius: - Memoritzar els objectes.                    

                    - Col·locar els objectes amb el ordre adequat.

Continguts: - continguts procedimentals: Memorització dels diferents objectes.

                        - continguts conceptuals: Els diferents objectes.

                       - continguts actitudinals: Participació a l'activitat.

Duració: Uns 25-30 minuts aproximadament.

Material: Una taula, i 10 objectes diferents.

Edat: 6 anys.

Desenvolupament de l'activitat: Per començar a duu a terme l'activitat col·locarem 5 objectes sobre la taula. El nen els tindrà que observar durant uns segons i intentar memoritzar-los. Un cop passat el temps, agafarem els objectes i els barrejarem amb uns altres 5 objectes més en una altra taula.

El nen tindrà que anar a la taula on hem deixat els objectes barrejats i agafar els 5 que havíem col·locat anteriorment i que ell ha memoritzat.

L'activitat la repetirem varies vegades canviant els objectes i augmentant o disminuint el numero d'objectes.

Per acabar complicarem una mica més l'activitat, farem que el nen faci el mateix, memoritzi els objectes que haurem col·locat a la taula, però els hi farem col·locar al mateix ordre com els havíem col·locat nosaltres.

Avaluació:

 

	Sempre	A vegades	Sovint	Mai	Observacions
Ha memoritzat correctament els 3 objectes.
Ha memoritzat correctament els 4 objectes.
Ha memoritzat correctament els 5 objectes.
Ha col·locat els objectes al ordre que li hem demanat.
Ha participat a l'activitat.

ACTIVITAT 9 : COM AVALUAR LA MEMÒRIA D'UN INFANT

ACTIVITAT 9 : COM AVALUAR LA MEMÒRIA D'UN INFANT

Aquesta activitat penso que és una bona manera de tractar el tema de la memòria en un nen de 6 anys. Ja que té una mica de complicació però tampoc és massa difícil de dur-la a terme.

És un exercici que farà pensar al nen i concentrar-se.

A més a més aquesta mateixa activitat té altres parts, primer comencem amb un nivell fàcil i desprès anem augmentant a poc a poc la dificultat de l'activitat, així veurem la capacitat que pot tenir el nen a l'hora de memoritzar diferents objectes.

• Nom de l'activitat: Què havia?
  
  
• Objectius: - Memoritzar els objectes.
  
  
  - Col·locar els objectes amb el ordre adequat.
  
  
• Continguts:
  
  
  - continguts procedimentals: Memorització dels diferents objectes.
  - Continguts conceptuals: Els diferents objectes.
  - continguts actitudinals: Participació a l'activitat.
  
  
• Duració: Uns 25-30 minuts aproximadament.
  
  
• Material: Una taula, i 10 objectes diferents.
  
  
• Edat: 6 anys.
  
  
• Desenvolupament de l'activitat: Per començar a duu a terme l'activitat col·locarem 5 objectes sobre la taula. El nen els tindrà que observar durant uns segons i intentar memoritzar-los. Un cop passat el temps, agafarem els objectes i els barrejarem amb uns altres 5 objectes més en una altra taula.
  El nen tindrà que anar a la taula on hem deixat els objectes barrejats i agafar els 5 que havíem col·locat anteriorment i que ell ha memoritzat.
  L'activitat la repetirem varies vegades canviant els objectes i augmentant o disminuint el numero d'objectes.
  Per acabar complicarem una mica més l'activitat, farem que el nen faci el mateix, memoritzi els objectes que haurem col·locat a la taula, però els hi farem col·locar al mateix ordre com els havíem col·locat nosaltres.
  
  

• Avaluació:

	Sempre	A vegades	Sovint	Mai	Observacions
Ha memoritzat correctament els 3 objectes.
Ha memoritzat correctament els 4 objectes.
Ha memoritzat correctament els 5 objectes.
Ha col·locat els objectes al ordre que li hem demanat.
Ha participat a l'activitat.

ACTIVITAT 9 : COM AVALUAR LA MEMÒRIA D'UN INFANT

Activitat 8 ( segona part)

Un cop he llegit els resums de les meves companyes, em quedo amb el meu.
Alguns resums m'han agradat molt com per exemple el de la Sandra, però penso que el que he fet jo està bastant complet i anomeno les parts més importants dels dos estadis.
Ademés crec que s'enten perfectament l'informació que he posat i m'anirà bé per estudiar a l'hora de l'exàmen.
L'únic potser que ha faltat al meu resum es posar alguna imatge.

ACTIVITAT 8: Fites del desenvolupament cognitiu. (Part individual)

Estadi sensoriomotor de 0-2 anys:

Piaget anomena diferents fites importants dins de l'estadi sensoriomotor.

A continuació anomenaré les deu que personalment crec que són més importants.

1- Primer anomenar els conceptes assimilació( els objectes de l'exterior s'incorporen a l'estructura mental a través dels sentits i de les accions) i acomodació ( l'infant modifica els seus esquemes adequant-los a nous objectes i situacions).

Aquest apartat és important perquè explica el moment que li presentes un objecte nou al infant fins que l'acomoda i el coneix.

2- El subestadi de 0 a 1 mes, denominat com “exercici dels reflexos”.

Trobem :

• el reflex de succió.
• el reflex pupil·lar.
• sensacions visuals, acústiques, tàctils i gustatives, sense coordinació intersensorial.
  

3- El subestadi de 1 a 4 mesos, denominat com les primeres adaptacions sensoriomotrius i reacció circular primària.

L'infant efectua reaccions circulars, que són accions centrades en el seu propi cos.

4- Les reaccions circulars secundàries, que apareixen en el subestadi de 4 a 8 mesos.

El nadó, quan se li presenta un espectacle interessant sobre el que no actua directament, intenta fer-lo durar mitjançant reaccions circulars.

Cal destacar que no hi ha conductes intencionals i que pot fer alguns tipus d'imitació sempre i quan siguin visibles per a ell quan les reprodueixi.

5- Subestadi de 8 a 12 mesos, denominat coordinació d'esquemes secundaris i aplicació dels mateixos a noves situacions.

Aquest és important ja que és diferent al estadi de 4 a 8 mesos, aquí ja hi ha una intencionalitat. També cal destacar que es produeix el domini inicial de la casualitat i del temps.

El nen té més interès pels objectes en si i s'acomoda més als objectes.

6- La participió activa de l'infant en el seu desenvolupament cognitiu. Això és duu a terme al subestadi de 12 a 18 mesos.

Aquest és important perquè si per exemple li amaguem un objecte a un infant, una vegada a un lloc i una altra vegada a un altre, aquest el troba, però té problemes de fer-ho quan s'amaga el objecte amb desplaçaments que ell no veu.

Progressos en la construcció de l'espai i en la casualitat.

7- Invenció i representació ( subestadi de 18 a 24 mesos).

8- Joc simbòlic, és important ja que apareix la imitació diferida, una imitació que és la representació del model absent.

9- Les conductes intel·ligents que impliquen representació mental, això és als 18-24 mesos.

10- La coordinació que mostra l'infant als 4 mesos entre visió i succió. L'infant obra la boca quan veu que la seva mare es descorda.

ESTADI PREOPERACIONAL DE 2 A 6 ANYS:

Pel que fa a l'estadi preoperacional és caracteritza pel pas que ha de fer l'infant des de l'acció fins a l'operació.

D'aquest estadi destacaré les cinc fites que considero que són les més importants.

1- Per començar destacaria com importants les cinc característiques del pensament preoperatori. Que són les següents:

• El egocentrisme. És la dificultat de diferenciar el món interior i el exterior. L'infant és mostra centrat en sí mateix.
• Centració: Tendència de l'infant a seleccionar i tenir en compte un sol aspecte de la realitat.
• Sincretisme: Relacionen coses que no tenen res a veure.
• Juxtaposició: Incapacitat de relacionar o ordenar d'una manera lògica els element que formen un tot.
• Irreversivilitat: Incapacitat de realitzar una acció en els dos sentits, ja que no pot comprendre que es tracta de la mateixa acció però al revés.

2- La representació. Es la substitució d'un objecte, persona, animal o situació per qualsevol cosa que ocupa el seu lloc.

3- Les tres classes de representacions:

• El senyal: el significat té una relació pròxima amb el significat. Un exemple: veiem fum i ho associem amb que hi ha foc.
• El símbol: La relació no és tan pròxima però hi ha una semblança. Un exemple: quan imitem a una persona i ràpid sabem qui és.
• El signe: No hi ha cap lligam. Un exemple: el llenguatge.

4- El pensament simbòlic i preconceptual, que passa al subestadi que va de 2 a 4 anys. Aquest subestadi es caracteritza per preconceptes ( nocions que l'infant lliga a la utilització de les primeres paraules amb valor representatiu que adquireix) i raonament ( és el que vincula entre sí preconceptes, el seu raonament només té en compte la part del fet).

5- I per últim destacar com important el subestadi que va de 4 a 7 anys aproximadament. És denominat el pensament intuïtiu.

El raonament aconsegueix un progressiu grau de reversibilitat.

Llavors cal destacar que és produeix una descentració, les intuïcions es van apropant a les operacions concretes i el raonament està relacionat al realisme( indiferenciació entre el món psíquic i el món físic), animisme ( atribuir vida i consciència a objectes inanimats) i artificialisme ( creure que totes les coses que existeixen han estat fabricades per un ésser humà o sobrehumà).

ACTIVITAT 7 PROPOSTA EN GRUP

IMATGE 1

En la primera imatge podem observar un infant en un entorn pobre, el qual es troba descalç i amb una vestimenta precària.

Es troba recollint aigua tot sol, es capaç d'agafar el recipient amb una sola mà per tant podem dir que té la pinça fina assumida.

Es troba en equilibri estàtic.

En quant al to muscular, podem dir que el seu cos està en tensió ja que el recipient que aguantar s'està plenant d'aigua i per tant cada cop pesarà més.

En quant a la lateralitat podem observar que subjecta el recipient amb la mà dreta.

Per això creiem que, té uns tres anys i mig, tot i que no estem massa segures ja que la possible malnutrició del nen pot afectar notablement en el seu desenvolupament.

IMATGE 2

En la segona imatge podem observar a un nen jugant a blocs de construcció al carrer.
La postura que adopta és ajupit sobre els dos peus, l'esquena la maté recta, les cames flexionades, amb la mà dreta encaixant un bloc i la mà esquerra subjectant la torre per a que no caigui. Es pot observar que domina la pinça fina i suparior, també té adquirida la coordinació oculo-manual. Es pot dir que, s'aprecia hipertonia en les extremitats i que l'equilibri estàtic el te adquirit. Pel que fa a la lateralitat la mà dominant dirien que és la mà dreta.
Aquest infant pot tindre entre 18 i 24 mesos, basant-me, per   exemple, en l'activitat que està executant, encara que un nen amb 27 mesos comença a fer les torres de 8 encaixos.

IMATGE 3

A la foto podem veure un nen assentat al terra i mirant un conte, és mostra content .Està assentat i amb la mà dreta està assenyalant el dibuix del conte. El tronc i el cap el manté recte i mirant cap abaix, ja que està mirant el conte.

De l'equilibri podem dir que és estàtic i el té assolit, ja que és manté perfectament assentat.

La seva lateralitat encara no la té assolida però podem veure que li predomina la mà dreta.

La seva prensió podem dir que fa la pinça inferior i la superior la té assolida, podria agafar perfectament una joguina entre el polze i el menovell i podria agafar una joguina molt petita entre el polze i l'índex.

Creiem que té uns 10-12 mesos, ja que és pot aixecar sol i caminar.

ACTIVITAT 7 L'OBSERVACIÓ TÓNICO- POSTURAL

IMATGE 1

A la imatge apareix una nena amb una plat a la mà, com si volgués omplir-lo d'aigua.

Podem veure que el nivell econòmic on viu l'infant és pobre.

L'infant està de peu omplint el plat d'aigua.

Pel que fa a l'equilibri podem veure que és manté perfectament dreta, sense cap suport, així que podem dir que l'equilibri estàtic el té assolit.

La lateralitat, encara no la té definida del tot, però podem veure com utilitza més la mà dreta, que és amb la que subjecta el plat.

La prensió amb la pinça inferior i superior la té assolida. També podem observar que pot sostenir el plat sense que li caigui.

La nena em desperta tendresa i una mica de tristor per veure en quines condicions viu.

Crec que té uns 4 anyets, ja que s'aguanta perfectament dreta i camina.

IMATGE 2:

A la imatge podem observar a un nen que està al carrer i jugant amb unes peces de joguines.

El nen està acotxat i amb les dues mans agafant els cubs de joguina.

Està construint un castell amb uns cubs, per això podem dir que té assolida la prensió amb inferior i superior.

També és capaç de construir un castellet amb peces de joguina i sostenir per exemple un vas d'aigua sense que se li caigui.

El seu equilibri podem dir que el estàtic el té assolit, ja que és manté perfectament acotxat sense que és caigui i sense agafar-se en cap suport.

La lateralitat encara no la té definida, i no podem saber si és dretà o esquerrà ja que utilitza les dues mans per igual.

El nen és veu content jugant.

Crec que el nen té uns 2 anyets, ja que camina, i és manté acotxat sense caure i sense subjectar-se a cap lloc.

IMATGE 3

A la imatge podem veure un nen sentadet al terra i mirant un conte.

Està sentat i amb una de les mans tocant el full del llibre. El cap el té mirant cap abaix ja que observa atentament els dibuixos que hi apareixen. El tronc el té recte.

El nen està mirant un conte atentament.

De l'equilibri podem dir que el estàtic el té assolit, ja que és manté perfectament sentat.

Si parlem de la seva lateralitat encara no la té assolida però podem veure com utilitza més la mà dreta.

La seva prensió podem dir que la pinça inferior i la superior la té assolida, podria agafar perfectament una joguina entre el polze i el menovell i podria agafar una joguina molt petita entre el polze i l'índex.

Crec que té un anyet i poc més, ja que penso que és pot aixecar sol i caminar.

El nen és veu content i tot concentrat mirant el conte.

Activitat 6 espai i temps video de la nena SEGONA PART

Un cop llegides les activitats plantejades per l'Alba i la Yanina, he arribat a la conclusió que les tres tenim diferents idees bones i originals. Així que podem fer una barreja de les activitats.

Pel que fa a l'activitat per aplicar-la a l'aula, m'agrada l'idea de l'alba de posar a la nena damunt una pilota i moure-la a la dreta, esquerra... però a l'hora de fer això també aplicaria una mica la meva activitat. És a dir, posar-la sobre la pilota i moure-la i a la vegada presentar-li tres objectes situats un al centre, un altre a la dreta i un altre a l'esquerra, i nosaltres apropar a la nena i que agafi els diferents objectes, o bé l'objecte que ella prefereixi.

Pel que fa a l'activitat per dur-la a terme a casa, m'agrada l'idea de la Yanina de donar-li menjar simulant un avionet, i que la nena segueixi amb la mirada aquest, mentre que nosaltres mourem la cullera amunt, avall....

Crec que podem fer una barreja de totes les activitats i sortirà una idea bona.

Vídeo de la nena. Activitat 6

Pel que fa a les activitats havia pensat dues:

- Primer posar-li tres objectes al davant, diferents, un al centre, l'altre a la dreta i l'altre a l'esquerra.

I deixar a la nena que agafi l'objecte que vulgui. Mirar quin agafa primer, ón el deixa, si utilitzar els altres dos, etc... aquesta és una mica l'idea que tinc, ja que és petiteta i coses molt complicades no li podem fer.

Pel que fa a aquesta activitat seria per fer-la a casa.

L'objectiu d'aquesta activitat seria treballlar els conceptes dreta, esquerra i captar l'atenció de la nena amb les joguines.

- I la segona activitat, per dur-la a terme a una aula de classe, és podria agafar la nena i fer moure-li les cames, els braços...i deixar-li fer a ella tota sola també aquestes accions.

Això seria mes o menys el que he pensat jo.

L'objectiu d'aquesta activitat seria estimular els moviments de les extremitats.

Activitat 6 : Construcció de l'espai i el temps.

L'ESTRUCTURACIÓ DE L'ESPAI

S'inicia en el moment que l'infant pot diferenciar el jo del no-jo, constituint-se un espai intern (el jo) i un espai extern ( el no-jo).L'evolució de l'estructuració espacial es desenvolupa en quatre fases.

- De 0 a 4 mesos: seria el espai topològic ( es limita al camp visual i a les realitzacions motrius del nadó). També en aquesta primera fase està l'etapa perceptiva on hi ha un diàleg tònic. El món del nadó és un espai per a veure, per a sentir, per a succionar, per a tocar...Aquests espais no estan lligats entre ells.

- De 4 mesos a 2 anys: També és l'espai topològic i l'etapa perceptiva. Hi ha una evolució postura-motricitat. Les percepcions que té l'infant de l'espai estan directament lligades a les seves pròpies experiències, les manipulacions, les accions.
Entre els 4 i 9 mesos es troba en l'estadi de la prensió de les coses vistes.
Cap als 7-8 mesos l'infant reconeix el biberó.
Als 6 mesos és capaç de percebre la mida d'un objecte.
- Cap als 9 mesos comença la constitució de la permanència de l'objecte, l'infant busca l'objecte que acaba de desaparèixer davant seu.

Entre els 9 i els 12 mesos el seu interès es centra en la trajectòria que segueixen els objectes que llença quan juga. Amb l'autonomia de la locomoció, l'infant amplia les possibilitats d'exploració de l'espai, distingeix l'espai proper del llunya.
Aquí estaria l'etapa perceptiva i l'espai topològic.

• De 2 a 7 anys està l'etapa representativa i l'espai projectiu. Aquí és el pas de l'espai perceptiu a l'espai representatiu.

• Després dels 7 anys: trobem l'etapa representativa i l'espai racional. Hi ha relacions mètriques. L'infant accedeix a l'espai representatiu, deixarà de percebre l'espai en funció de la seva pròpia posició.

EL TEMPS

L'estructuració temporal permet a l'ésser humà coordinar la seva activitat, organitzar la vida quotidiana, i comunicar amb el món en el que viu.

Com diu Fraisse, en la relació temporal es poden analitzar dos aspectes, el qualitatiu, que suposa una organització, un ordre en el temps i el quantitatiu, que ens dona la idea de durada i successió.

Dins de les característiques del temps trobem:

• L'ordre i la successió, que és la memorització de les accions i dels esdeveniments successius que dóna una percepció ordenada, anomenada cronologia, la que fa aparèixer les nocions de present, passat, futur, ara, abans.... és a través de la repetició regular de les accions que l'infant memoritzarà i percebrà el moviment temporal.
• La durada, és el temps que passa entre el principi i el final d'una acció.
• L'interval, és la durada limitada entre dos activitats.
• La irreversibilitat, ens col·loca en la continuïtat indefinida en la qual s'inscriuen la vida i la mort.
• La velocitat, és el temps que dura el recorregut d'un espai, per realitzar una acció.
• La periodicitat, es repeteix regularment, per exemple seria el dia i la nit.
• El ritme, és el concepte relacionat amb la percepció i l'organització del temps.
  Podem distingir tres classes de temps:
• El biològic: és subjectiu, cada persona té el seu propi ritme i el seu temps biològic.
  Tot a la natura té un ritme, com per exemple, el dia, la nit, l'estiu...
• El temps subjectiu o psicològic: aquest es per a cada persona. La construcció de la idea del temps s'impregna d'afectivitat conscient i inconscient. Les primeres nocions de temps tenen el seu origen en l'associació entre les necessitats internes, les sensacions emocionals, tòniques i respostes aportades per l'entorn.
• El temps objectiu: Regula les activitats quotidianes, situa esdeveniments passats o programa el futur.
  La percepció de temps en un infant s'adquireix per experiències, adquisició de l'esquema corpal, la memòria i per sensacions interioceptives, propiocepties....

Pel que fa a l'estructuració del temps es realitza en tres nivells:

1- La fase sensoriomotora entre els 0 i 2 anys: l'existència del temps està assimilada als ritmes interns del cos, als que ha percebut de la mare en el curs de la seva relació i de la sensació de malestar i benestar.

2- Fase representativa: passa del temps subjectiu al objectiu. És la capacitat d'organitzar i de representar les accions en un temps objectiu, per mitjà de senyals codificades. L'infant adquireix la capacitat d'estructurar objectivament el temps a partir dels 7 o 8 anys.

Entre els 2 i 7 anys es realitza el pas entre el temps viscut i el temps representat, i del temps subjectiu al objectiu.

Cap als 2 anys compren el sentit de la paraula aviat.

Cap als 3 anys distingeix el present del futur pròxim.

Cap als 4 anys .es capaç de distingir i utilitzar correctament els termes, nit, dia, matí...

Cap als 5 o 6 anys aprèn les estacions de l'any.

3- A partir dels 7 anys l'infant comença a situar-se en el temps objectiu. Aprèn els dies de la setmana i algunes dates del calendari, com per exemple el seu aniversari, també aprèn els mesos de l'any i sap llegir l'hora.

Activitat 5 ( part dos)

Pel que fa a l'activitat publicada anteriorment, l'únic que canvio es l'edat del nen de la úttima imatge, ja que potser si que tenen raó les meves companyes i és més petitet de l'edat que havia pensat jo.
Aixó que dic que el nen de la útima fotografia pot tenir entre uns 4-5 anys.
Tot lo demès ho deixo igual ja que crec que ho tinc bé i els comentaris que m'han posat tampoc han fet que cambia d'opinió.

ACTIVITAT 5 : OBSERVACIÓ TÓNICO-POSTURAL

IMATGE 1:

L'infant que apareix a la fotografia està assegut al terra davant d'un ordenador.

Podem veure que pot mantenir el cap dret i que no necessita les mans per recolzar-se.

Les seves cames estan una mica doblegades.

El nen està tocant el teclat del ordenador, investigant que és aquell objecte que té davant seu.

Sembla que estigui content, ja que és veu una petita rialla, també està molt atent tocant el ordenador.

Pel que fa al seu equilibri podem dir que té un equilibri estàtic ja que és manté assegut sol.

La seva lateralitat encara no està definida, però podem observar a la imatge com utilitza més la mà dreta per tocar el ordenador.

Pel que fa a la prensió podem observar com toca el teclat amb els dits, és probable que pugui fer la pinça inferior i la pinça superior.

I pel que fa al to podem distingir el to de fons ja que correspon amb la quantitat d'energia que estimula els músculs en l'estat de repòs i el d'acció que correspon a la quantitat d'energia que estima els músculs durant l'activitat motora.

Domina l'hipertonia.

Aquest nen podem dir que té uns 12 mesos.

IMATGE 2:

La nena de la imatge està acatxada i mirant l'herba.

Podem veure que pot mantenir el cap dret i acotxar-se sense necessitar recolzar-se amb les mans.

Sembla contenta i que presta molta atenció a l'herba ja que la mire atentament.

Pel que fa al seu equilibri podem dir que apareix l'equilibri estàtic ja que és pot mantenir asseguda sola, i també és manté dreta sense recolzament.

La seva lateralitat no està definida però si observem la fotografia veiem com utilitza la mà esquerra.

Pel que fa a la prensió podrà fer la pinça inferior.

Una de les funcions del seu to muscular seria que és la base de l'equilibri, la evolució del seu to és ràpida i massiva i pot dominar la hipertonia.

La nena pot tenir uns 11-12 mesos.

IMATGE 3:

El nen que apareix a la imatge està assegut, amb l'esquena i el cap recte.

És veu que està concentrat, potser està fen els deures o alguna activitat que li agrada ja que no fa cara d'avorrit.

Pel que fa al seu equilibri podem dir que pot pujar i baixar escales sol, caminar, corre, salta sobre un peu o amb els peus junts...

De la seva lateralitat podem dir que és destre ja que agafa el llapis amb la mà dreta, i per la edat que suposo que té ja ha de tenir la lateralitat definida.

Si parlem de la seva prensió, podem dir, que pot fer la pinça inferior i la superior, cordar-se i descordar-se sabates i botons, llençar objectes, sostenir un vas d'aigua...

I del seu to muscular podem dir que l'infant podria relaxar voluntàriament la tensió muscular.

Aquest nen pot tenir uns 6 anys.

Activitat 4 UF2 Observació del moviment.

El nadó de la fotografia estar estirat sobre una tovallola amb les cames doblegades cap amunt i amb les mans es toca els peus.

Podem pensar que el nen té uns 6 mesos ja que es quan els nens tenen la intenció d’agafar-se els peus per posar-se’ls a la boca.

Se’l veu tranquil, còmode i que mira fixament a la càmera.

Pel que fa a la prensió, crec que estar a la etapa que pot agafar un objecte i sostenir-lo a les mans durant almenys uns segons. Podríem dir que estar en la prensió voluntària, que es divideix ens dos processos, que es refereixen a l’aproximació amb el braç per aconseguir l’objecte atraient i la prensió voluntària amb la mà.

L’infant d’aquesta fotografia pot tenir uns 9-10 mesos, ja que es desplaça sol per terra gatejant.

Coordina les cames i els braços.

Podem pensar que el nen estar content, ja que gateja tot solet i pot anar on ell vol.

Pel que fa a la prensió, podem dir que estar a la prensió amb pinça fina o superior. Pot agafar un objecte molt petit entre el polze i l’índex.

La nena de la següent fotografia estar asseguda amb un plat de menjar davant seu.

Una de les mans de la nena toca el menjar, m’entres que l’altra es tapa un ull.

Podem pensar que la nena no te gana, ho bé que està cansada.

També podríem pensar que te vergonya, per la expressió que fa amb els ulls.

Pot tenir uns 3-4 anys ja que menja sola. Així que pel que fa a la prensió pot sostenir qualsevol objecte, passar fulls d’un llibre, tallar amb tisores, vestir-se sol i fins i tot cordar-se algun boto o tancar alguna cremallera.

I pel que fa al desenvolupament motor, es por aixecar i seure sola, caminar sola sense ajudar...
etc.

En aquesta fotografia apareixen dos nens asseguts a terra mirant-se i menjant.

Els dos nens que podem pensar que tenen uns 2 o 3 anys, comparteixen el seu menjar.

La fotografia dels nens, em transmet que mengen ràpidament, perquè  tenen molta gana.

També em transmet una mica de tristesa per les condicions en les que potser viuen.

Als nens se’ls veu contents perquè tenen menjar.

Pel que fa a la prensió poden sostenir el menjar sols, agafar qualsevol objecte... etc.

I el desenvolupament motor, es poden seure i aixecar-se solets.

Poden caminar sense cap ajuda, inclús saltar, ballar o xutar una pilota.