ACTIVITAT 7 L'OBSERVACIÓ TÓNICO- POSTURAL

IMATGE 1

A la imatge apareix una nena amb una plat a la mà, com si volgués omplir-lo d'aigua.

Podem veure que el nivell econòmic on viu l'infant és pobre.

L'infant està de peu omplint el plat d'aigua.

Pel que fa a l'equilibri podem veure que és manté perfectament dreta, sense cap suport, així que podem dir que l'equilibri estàtic el té assolit.

La lateralitat, encara no la té definida del tot, però podem veure com utilitza més la mà dreta, que és amb la que subjecta el plat.

La prensió amb la pinça inferior i superior la té assolida. També podem observar que pot sostenir el plat sense que li caigui.

La nena em desperta tendresa i una mica de tristor per veure en quines condicions viu.

Crec que té uns 4 anyets, ja que s'aguanta perfectament dreta i camina.

IMATGE 2:

A la imatge podem observar a un nen que està al carrer i jugant amb unes peces de joguines.

El nen està acotxat i amb les dues mans agafant els cubs de joguina.

Està construint un castell amb uns cubs, per això podem dir que té assolida la prensió amb inferior i superior.

També és capaç de construir un castellet amb peces de joguina i sostenir per exemple un vas d'aigua sense que se li caigui.

El seu equilibri podem dir que el estàtic el té assolit, ja que és manté perfectament acotxat sense que és caigui i sense agafar-se en cap suport.

La lateralitat encara no la té definida, i no podem saber si és dretà o esquerrà ja que utilitza les dues mans per igual.

El nen és veu content jugant.

Crec que el nen té uns 2 anyets, ja que camina, i és manté acotxat sense caure i sense subjectar-se a cap lloc.

IMATGE 3

A la imatge podem veure un nen sentadet al terra i mirant un conte.

Està sentat i amb una de les mans tocant el full del llibre. El cap el té mirant cap abaix ja que observa atentament els dibuixos que hi apareixen. El tronc el té recte.

El nen està mirant un conte atentament.

De l'equilibri podem dir que el estàtic el té assolit, ja que és manté perfectament sentat.

Si parlem de la seva lateralitat encara no la té assolida però podem veure com utilitza més la mà dreta.

La seva prensió podem dir que la pinça inferior i la superior la té assolida, podria agafar perfectament una joguina entre el polze i el menovell i podria agafar una joguina molt petita entre el polze i l'índex.

Crec que té un anyet i poc més, ja que penso que és pot aixecar sol i caminar.

El nen és veu content i tot concentrat mirant el conte.

Activitat 6 espai i temps video de la nena SEGONA PART

Un cop llegides les activitats plantejades per l'Alba i la Yanina, he arribat a la conclusió que les tres tenim diferents idees bones i originals. Així que podem fer una barreja de les activitats.

Pel que fa a l'activitat per aplicar-la a l'aula, m'agrada l'idea de l'alba de posar a la nena damunt una pilota i moure-la a la dreta, esquerra... però a l'hora de fer això també aplicaria una mica la meva activitat. És a dir, posar-la sobre la pilota i moure-la i a la vegada presentar-li tres objectes situats un al centre, un altre a la dreta i un altre a l'esquerra, i nosaltres apropar a la nena i que agafi els diferents objectes, o bé l'objecte que ella prefereixi.

Pel que fa a l'activitat per dur-la a terme a casa, m'agrada l'idea de la Yanina de donar-li menjar simulant un avionet, i que la nena segueixi amb la mirada aquest, mentre que nosaltres mourem la cullera amunt, avall....

Crec que podem fer una barreja de totes les activitats i sortirà una idea bona.

Vídeo de la nena. Activitat 6

Pel que fa a les activitats havia pensat dues:

- Primer posar-li tres objectes al davant, diferents, un al centre, l'altre a la dreta i l'altre a l'esquerra.

I deixar a la nena que agafi l'objecte que vulgui. Mirar quin agafa primer, ón el deixa, si utilitzar els altres dos, etc... aquesta és una mica l'idea que tinc, ja que és petiteta i coses molt complicades no li podem fer.

Pel que fa a aquesta activitat seria per fer-la a casa.

L'objectiu d'aquesta activitat seria treballlar els conceptes dreta, esquerra i captar l'atenció de la nena amb les joguines.

- I la segona activitat, per dur-la a terme a una aula de classe, és podria agafar la nena i fer moure-li les cames, els braços...i deixar-li fer a ella tota sola també aquestes accions.

Això seria mes o menys el que he pensat jo.

L'objectiu d'aquesta activitat seria estimular els moviments de les extremitats.

Activitat 6 : Construcció de l'espai i el temps.

L'ESTRUCTURACIÓ DE L'ESPAI

S'inicia en el moment que l'infant pot diferenciar el jo del no-jo, constituint-se un espai intern (el jo) i un espai extern ( el no-jo).L'evolució de l'estructuració espacial es desenvolupa en quatre fases.

- De 0 a 4 mesos: seria el espai topològic ( es limita al camp visual i a les realitzacions motrius del nadó). També en aquesta primera fase està l'etapa perceptiva on hi ha un diàleg tònic. El món del nadó és un espai per a veure, per a sentir, per a succionar, per a tocar...Aquests espais no estan lligats entre ells.

- De 4 mesos a 2 anys: També és l'espai topològic i l'etapa perceptiva. Hi ha una evolució postura-motricitat. Les percepcions que té l'infant de l'espai estan directament lligades a les seves pròpies experiències, les manipulacions, les accions.
Entre els 4 i 9 mesos es troba en l'estadi de la prensió de les coses vistes.
Cap als 7-8 mesos l'infant reconeix el biberó.
Als 6 mesos és capaç de percebre la mida d'un objecte.
- Cap als 9 mesos comença la constitució de la permanència de l'objecte, l'infant busca l'objecte que acaba de desaparèixer davant seu.

Entre els 9 i els 12 mesos el seu interès es centra en la trajectòria que segueixen els objectes que llença quan juga. Amb l'autonomia de la locomoció, l'infant amplia les possibilitats d'exploració de l'espai, distingeix l'espai proper del llunya.
Aquí estaria l'etapa perceptiva i l'espai topològic.

• De 2 a 7 anys està l'etapa representativa i l'espai projectiu. Aquí és el pas de l'espai perceptiu a l'espai representatiu.

• Després dels 7 anys: trobem l'etapa representativa i l'espai racional. Hi ha relacions mètriques. L'infant accedeix a l'espai representatiu, deixarà de percebre l'espai en funció de la seva pròpia posició.

EL TEMPS

L'estructuració temporal permet a l'ésser humà coordinar la seva activitat, organitzar la vida quotidiana, i comunicar amb el món en el que viu.

Com diu Fraisse, en la relació temporal es poden analitzar dos aspectes, el qualitatiu, que suposa una organització, un ordre en el temps i el quantitatiu, que ens dona la idea de durada i successió.

Dins de les característiques del temps trobem:

• L'ordre i la successió, que és la memorització de les accions i dels esdeveniments successius que dóna una percepció ordenada, anomenada cronologia, la que fa aparèixer les nocions de present, passat, futur, ara, abans.... és a través de la repetició regular de les accions que l'infant memoritzarà i percebrà el moviment temporal.
• La durada, és el temps que passa entre el principi i el final d'una acció.
• L'interval, és la durada limitada entre dos activitats.
• La irreversibilitat, ens col·loca en la continuïtat indefinida en la qual s'inscriuen la vida i la mort.
• La velocitat, és el temps que dura el recorregut d'un espai, per realitzar una acció.
• La periodicitat, es repeteix regularment, per exemple seria el dia i la nit.
• El ritme, és el concepte relacionat amb la percepció i l'organització del temps.
  Podem distingir tres classes de temps:
• El biològic: és subjectiu, cada persona té el seu propi ritme i el seu temps biològic.
  Tot a la natura té un ritme, com per exemple, el dia, la nit, l'estiu...
• El temps subjectiu o psicològic: aquest es per a cada persona. La construcció de la idea del temps s'impregna d'afectivitat conscient i inconscient. Les primeres nocions de temps tenen el seu origen en l'associació entre les necessitats internes, les sensacions emocionals, tòniques i respostes aportades per l'entorn.
• El temps objectiu: Regula les activitats quotidianes, situa esdeveniments passats o programa el futur.
  La percepció de temps en un infant s'adquireix per experiències, adquisició de l'esquema corpal, la memòria i per sensacions interioceptives, propiocepties....

Pel que fa a l'estructuració del temps es realitza en tres nivells:

1- La fase sensoriomotora entre els 0 i 2 anys: l'existència del temps està assimilada als ritmes interns del cos, als que ha percebut de la mare en el curs de la seva relació i de la sensació de malestar i benestar.

2- Fase representativa: passa del temps subjectiu al objectiu. És la capacitat d'organitzar i de representar les accions en un temps objectiu, per mitjà de senyals codificades. L'infant adquireix la capacitat d'estructurar objectivament el temps a partir dels 7 o 8 anys.

Entre els 2 i 7 anys es realitza el pas entre el temps viscut i el temps representat, i del temps subjectiu al objectiu.

Cap als 2 anys compren el sentit de la paraula aviat.

Cap als 3 anys distingeix el present del futur pròxim.

Cap als 4 anys .es capaç de distingir i utilitzar correctament els termes, nit, dia, matí...

Cap als 5 o 6 anys aprèn les estacions de l'any.

3- A partir dels 7 anys l'infant comença a situar-se en el temps objectiu. Aprèn els dies de la setmana i algunes dates del calendari, com per exemple el seu aniversari, també aprèn els mesos de l'any i sap llegir l'hora.

Activitat 5 ( part dos)

Pel que fa a l'activitat publicada anteriorment, l'únic que canvio es l'edat del nen de la úttima imatge, ja que potser si que tenen raó les meves companyes i és més petitet de l'edat que havia pensat jo.
Aixó que dic que el nen de la útima fotografia pot tenir entre uns 4-5 anys.
Tot lo demès ho deixo igual ja que crec que ho tinc bé i els comentaris que m'han posat tampoc han fet que cambia d'opinió.

ACTIVITAT 5 : OBSERVACIÓ TÓNICO-POSTURAL

IMATGE 1:

L'infant que apareix a la fotografia està assegut al terra davant d'un ordenador.

Podem veure que pot mantenir el cap dret i que no necessita les mans per recolzar-se.

Les seves cames estan una mica doblegades.

El nen està tocant el teclat del ordenador, investigant que és aquell objecte que té davant seu.

Sembla que estigui content, ja que és veu una petita rialla, també està molt atent tocant el ordenador.

Pel que fa al seu equilibri podem dir que té un equilibri estàtic ja que és manté assegut sol.

La seva lateralitat encara no està definida, però podem observar a la imatge com utilitza més la mà dreta per tocar el ordenador.

Pel que fa a la prensió podem observar com toca el teclat amb els dits, és probable que pugui fer la pinça inferior i la pinça superior.

I pel que fa al to podem distingir el to de fons ja que correspon amb la quantitat d'energia que estimula els músculs en l'estat de repòs i el d'acció que correspon a la quantitat d'energia que estima els músculs durant l'activitat motora.

Domina l'hipertonia.

Aquest nen podem dir que té uns 12 mesos.

IMATGE 2:

La nena de la imatge està acatxada i mirant l'herba.

Podem veure que pot mantenir el cap dret i acotxar-se sense necessitar recolzar-se amb les mans.

Sembla contenta i que presta molta atenció a l'herba ja que la mire atentament.

Pel que fa al seu equilibri podem dir que apareix l'equilibri estàtic ja que és pot mantenir asseguda sola, i també és manté dreta sense recolzament.

La seva lateralitat no està definida però si observem la fotografia veiem com utilitza la mà esquerra.

Pel que fa a la prensió podrà fer la pinça inferior.

Una de les funcions del seu to muscular seria que és la base de l'equilibri, la evolució del seu to és ràpida i massiva i pot dominar la hipertonia.

La nena pot tenir uns 11-12 mesos.

IMATGE 3:

El nen que apareix a la imatge està assegut, amb l'esquena i el cap recte.

És veu que està concentrat, potser està fen els deures o alguna activitat que li agrada ja que no fa cara d'avorrit.

Pel que fa al seu equilibri podem dir que pot pujar i baixar escales sol, caminar, corre, salta sobre un peu o amb els peus junts...

De la seva lateralitat podem dir que és destre ja que agafa el llapis amb la mà dreta, i per la edat que suposo que té ja ha de tenir la lateralitat definida.

Si parlem de la seva prensió, podem dir, que pot fer la pinça inferior i la superior, cordar-se i descordar-se sabates i botons, llençar objectes, sostenir un vas d'aigua...

I del seu to muscular podem dir que l'infant podria relaxar voluntàriament la tensió muscular.

Aquest nen pot tenir uns 6 anys.