Activitat 6 : Construcció de l'espai i el temps.

L'ESTRUCTURACIÓ DE L'ESPAI

S'inicia en el moment que l'infant pot diferenciar el jo del no-jo, constituint-se un espai intern (el jo) i un espai extern ( el no-jo).L'evolució de l'estructuració espacial es desenvolupa en quatre fases.

- De 0 a 4 mesos: seria el espai topològic ( es limita al camp visual i a les realitzacions motrius del nadó). També en aquesta primera fase està l'etapa perceptiva on hi ha un diàleg tònic. El món del nadó és un espai per a veure, per a sentir, per a succionar, per a tocar...Aquests espais no estan lligats entre ells.

- De 4 mesos a 2 anys: També és l'espai topològic i l'etapa perceptiva. Hi ha una evolució postura-motricitat. Les percepcions que té l'infant de l'espai estan directament lligades a les seves pròpies experiències, les manipulacions, les accions.
Entre els 4 i 9 mesos es troba en l'estadi de la prensió de les coses vistes.
Cap als 7-8 mesos l'infant reconeix el biberó.
Als 6 mesos és capaç de percebre la mida d'un objecte.
- Cap als 9 mesos comença la constitució de la permanència de l'objecte, l'infant busca l'objecte que acaba de desaparèixer davant seu.

Entre els 9 i els 12 mesos el seu interès es centra en la trajectòria que segueixen els objectes que llença quan juga. Amb l'autonomia de la locomoció, l'infant amplia les possibilitats d'exploració de l'espai, distingeix l'espai proper del llunya.
Aquí estaria l'etapa perceptiva i l'espai topològic.

• De 2 a 7 anys està l'etapa representativa i l'espai projectiu. Aquí és el pas de l'espai perceptiu a l'espai representatiu.

• Després dels 7 anys: trobem l'etapa representativa i l'espai racional. Hi ha relacions mètriques. L'infant accedeix a l'espai representatiu, deixarà de percebre l'espai en funció de la seva pròpia posició.

EL TEMPS

L'estructuració temporal permet a l'ésser humà coordinar la seva activitat, organitzar la vida quotidiana, i comunicar amb el món en el que viu.

Com diu Fraisse, en la relació temporal es poden analitzar dos aspectes, el qualitatiu, que suposa una organització, un ordre en el temps i el quantitatiu, que ens dona la idea de durada i successió.

Dins de les característiques del temps trobem:

• L'ordre i la successió, que és la memorització de les accions i dels esdeveniments successius que dóna una percepció ordenada, anomenada cronologia, la que fa aparèixer les nocions de present, passat, futur, ara, abans.... és a través de la repetició regular de les accions que l'infant memoritzarà i percebrà el moviment temporal.
• La durada, és el temps que passa entre el principi i el final d'una acció.
• L'interval, és la durada limitada entre dos activitats.
• La irreversibilitat, ens col·loca en la continuïtat indefinida en la qual s'inscriuen la vida i la mort.
• La velocitat, és el temps que dura el recorregut d'un espai, per realitzar una acció.
• La periodicitat, es repeteix regularment, per exemple seria el dia i la nit.
• El ritme, és el concepte relacionat amb la percepció i l'organització del temps.
  Podem distingir tres classes de temps:
• El biològic: és subjectiu, cada persona té el seu propi ritme i el seu temps biològic.
  Tot a la natura té un ritme, com per exemple, el dia, la nit, l'estiu...
• El temps subjectiu o psicològic: aquest es per a cada persona. La construcció de la idea del temps s'impregna d'afectivitat conscient i inconscient. Les primeres nocions de temps tenen el seu origen en l'associació entre les necessitats internes, les sensacions emocionals, tòniques i respostes aportades per l'entorn.
• El temps objectiu: Regula les activitats quotidianes, situa esdeveniments passats o programa el futur.
  La percepció de temps en un infant s'adquireix per experiències, adquisició de l'esquema corpal, la memòria i per sensacions interioceptives, propiocepties....

Pel que fa a l'estructuració del temps es realitza en tres nivells:

1- La fase sensoriomotora entre els 0 i 2 anys: l'existència del temps està assimilada als ritmes interns del cos, als que ha percebut de la mare en el curs de la seva relació i de la sensació de malestar i benestar.

2- Fase representativa: passa del temps subjectiu al objectiu. És la capacitat d'organitzar i de representar les accions en un temps objectiu, per mitjà de senyals codificades. L'infant adquireix la capacitat d'estructurar objectivament el temps a partir dels 7 o 8 anys.

Entre els 2 i 7 anys es realitza el pas entre el temps viscut i el temps representat, i del temps subjectiu al objectiu.

Cap als 2 anys compren el sentit de la paraula aviat.

Cap als 3 anys distingeix el present del futur pròxim.

Cap als 4 anys .es capaç de distingir i utilitzar correctament els termes, nit, dia, matí...

Cap als 5 o 6 anys aprèn les estacions de l'any.

3- A partir dels 7 anys l'infant comença a situar-se en el temps objectiu. Aprèn els dies de la setmana i algunes dates del calendari, com per exemple el seu aniversari, també aprèn els mesos de l'any i sap llegir l'hora.